Lluís Carbonell (Barcelona, 1968)
De petit ja em deien que era un somiatruites i penso que encara ho sóc.
Ser un somiador i sentir-me nen em fa mantenir la creativitat.
Sempre m'he sentit atret i fascinat per l'obra de Gaudí, i la seva manera de barrejar amb mestria els oficis amb bons artistes artesans. Un altre fet que m'ha "marcat" és haver nascut a la Bellesguard, una de les esplendoroses obres de Gaudí, on hi va deixar anar tot el seu potencial creatiu.
Recordo el bagatge d'adolescent amb la gent del carrer, del barri Gòtic de Barcelona, dels anys 80- 90, on varen sorgir els primers escrits i esbossos i grafittis. El bar del Pi, la granja, la plaça Reial, les danses de la plaça del Rei, la plaça de Sant Felip Neri, el Harlem Jazz Club, la llibreria Makoki, el cinema Maldà… I el centre Mabana del Raval, on amb el mestre Guthy Mamae, un referent africà amb les seves pintures cubistes, vaig començar a fer talla africana.
Tot tipus de gent, artistes, poetes, turistes i gent del barri, amb diversitat de coneixements, vivències, i amb els qui em sentia més bé hi vaig fer amistat, i així va ser amb els músics del carrer, companys de festes i lluites pel bé de la cultura.
Amb aquests inicis de tanta diversitat humana, amb la llibreta sempre inseparable fins al dia d'avui, he anat construint i destruint diversos estils de dibuix, fins arribar a tenir unes maneres de fer, que sento pròpies i que han acabat sent la màxima en el meu procés creatiu.
He arribat a un punt que penso que tinc sis dits, pel fet d'estar sempre dibuixant, sobretot quan estic en una festa, concert o esdeveniment, per captar l'ambient visual i anímic.
L'escultura em va arribar a través de la pintura, barrejant pigments naturals amb pedres, ferro, ceràmica, metacrilat, cendres… Fent quadres de gran format sobre fusta i amb perforacions per donar una altra dimensió amb el joc de la llum i les ombres.
La unió de la pintura i l'escultura amb un toc d'espiritualitat a través de la llum, em portaren a fer la sèrie Home Màquina, un treball artístic on interaccionàvem un escriptor i jo, on establíem un diàleg entre la relació de l'home i la màquina. Cada quadre està fet sota la influència de la lluna plena, de solstici d'hivern a solstici d'estiu, amb elements matèrics recollits del lloc escollit a l'aire lliure, amb el ritualisme i l'imprevisible formant part del resultat final del quadre.
Aquest treball tant matèric em va portar un dia a conèixer el que ha estat un gran mestre i amic, en Picu Olibes, amb qui vaig aprendre a escoltar i picar la pedra, i sentir-me nen a l'hora de crear. Com em va dir un cop: "Fes que l'art et diverteixi i gaudeix com un nen".
La primera trobada amb en Picu, que vivia en una mena d'hivernacle-taller- habitatge en una feixa al costat del Castell de Sales de Tortellà, va ser màgica en un matí d'estiu.
—Hola! Ets en Picu Olibes?
—Sí —somriu.
—Sóc en Lluís Carbonell i treballo amb les ombres.
—Passa dins, jo treballo amb la llum.
La seva capacitat d'inventar i la seva filosofia de vida em va enriquir molt. De fet, estàvem fent una màquina de volar a partir d'una genial observació d'un insecte. Aquella màquina, deia en Picu, faria que féssim l'amor volant i "els fills seran fills del cel on no hi haurà fronteres, serem fills del cel".
Seguidament, em vaig formar com a fuster i en talla de fusta amb el mestre Carrillo d'Olot.
Primer em vaig aventurar a fer els estudis d'Escultura i Forja a l'Escola d'Arts i Oficis de Vic i, més tard, Pintura i Escultura a l'Escola d'Arts Aplicades d'Olot. Tot aquest temps d'estudis anava lligat a la feina que em permetia estudiar, a la fàbrica de paper Pere Vila de Sant Joan les Fonts, on vaig aprendre a fer papers i alhora iniciar una sèrie de quadres amb pasta de paper sobre fusta i materials diversos com El crist de SJF, Autorretrat…
Feines com la del taller de sants del carrer Macarnau d'Olot, on aprenc l'ofici de fer sants, i on l'aprenentatge de motlles de làtex em va portar a fer un projecte junt amb un científic i un músic, Querkus-Icebert: una partida d'escacs on les peces són de gel i de foc, i el tempo i moviment de la partida es tradueix en una melodia del pensament. I a l'empresa Marbres Lloret, on aprenc l'ofici de marbrista, on la riquesa de marbres i pedres per gaudir em va portar a fer l'exposició "El crit" al Claustre del Carme d'Olot. A la pedrera de basalt Ortiz de Castellfollit de la Roca, on treballo des dels inicis la transformació d'una roca en un projecte escultòric, la decoració i "casualment" la restauració de la tomba d'en Gaudí.
El món de la cuina i l'hostaleria em va derivar al dibuix en directe de banquets i casaments en diferents restaurants amb estrella Michelin com Les Cols, Ca l'Enric, El Bulli, el Celler de Can Roca, i en d'altres com Can Guix, Pikantus, Can Suru, L'Hostalet, entre d'altres.
La vinculació amb els músics a la Garrotxa ha estat molt productiva. He col·laborat il·lustrant la revista SOS de Músics Associats i com que he dibuixat més de 100 concerts, el que va començar sent uns quants dibuixos en directe amb el nom de dibuix anímic ha acabat esdevenint un gran aprenentatge amb la captació de l'estat anímic del moment festiu. Fins a dia d'avui, que faig una mitjana de 15 a 20 dibuixos per espectacle amb el nom de Fly on the Wall.
Cuiner, tramoista, escenògraf, actor, acomodador, repartidor, neteja, jardiner, mestre, picapedrer, marbrista, taller de sants, pizzer, dibuixant de casaments, cuidador, model, botiguer, fuster, administratiu, electricista… No voldria citar tots els oficis en els quals he treballat i no és una qüestió d'orgull, sinó senzillament és un creixement paral·lel al món creatiu. Una coneguda escriptora de la llibreria Carlemany de Girona em comenta:
—Home de molts oficis pobre en beneficis.
—Però Lluís dona-li la volta i escriu un llibre on expliquis el teu periple amb les feines que
has fet.
És cert! Em sento ric d'esperit i de coneixements.
My creative space is multidisciplinary and its diversity gives it a vital balance.
In the search of my own personal growth, reflections over daily life, dreams and visions. With a dialogue between the tangible and intangible, what has been lived and what remains to be lived. My drawings allow me to illustrate this search.
The materials are the ones from my environment. My breath, my body, light, wood stone, forged metal, ice and fire. Everything I take in and give out, the transformation of the material to the soul and the soul to material.
My sculptures and installations are accompanied by rituals that connect me to my ancestry, to my inner clown, and my inner child to establish a dialogue between the expected and the unexpected.
Every place is a fertile field for my creative process, let me listen and feel; tell me what you want to do, where you want to go and I will tie a knot. I will make it come to the light. I will make your project real.
Theatrical scenery, paintings and installations are all available on commission.
Currículum Vitae